Abstracto
Expresionismo
Abstracción
Naturaleza
NOTAS sobre la obra:
Acerca de JOAN HERNÀNDEZ PIJUAN
2004 - 2005· L’Ajuntament de Barcelona li concedeix el “Premi Ciutat de Barcelona “ de Arts Plàstiques.· Participa en la 51 Biennal de Venecia “L’Esperienza dell’· Arte” e “Sempre un po’più lontano”, Pavelló de Italia.· Premio Nacional de Arte Gráfico en reconeixement d’una trajectòria· Mor a la seva casa de Barcelona el 28 de desembre, sent enterrades les seves cendres en el cementiri de Folquer davant del paisatge que tant va estimar. 2002 - 2004· La Fundación Museo del Grabado Contemporáneo de Marbella presenta i cataloga onze anys de creació gràfica: Obra Gráfica III (1991– 2002). · Realitza un sostre / mural per a la nova Sala de Govern de l’Ajuntament de Barcelona titulada “Núvol en forma de malla per l’Ajuntament de Barcelona”.· El Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Macba, presenta l’exposició retrospectiva, Tornant a un lloc conegut.· Hernández Pijuan 1972-2002, exposició que itinerant pel Musée d’Art et d’ Histoire de Neuchâtel; la Kontnshalle Malmöe, Malmöe i la Galleria d’Arte Moderna de Bolonia.2000 – 2001· Retrospectiva de dibuixos al museu “Rupertinum” de Salzburg, Àustria. Acadèmic numerari de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Madrid.· Participa en la carpeta “Suite Europa” del Ministeri d’Afers Exteriors en commemoració de la Presidència Española de la Comunitat Europea1998 – 1999· Sentiment de paisatge. 1972-1998, exposició itinerant que es presenta al “Refettorio delle Stelline”, Milà i la “Frankfurter Kunstverein”, Frankfurt.1996· Pinta un mural per a l’Església de Santa Maria de Castelldefels per encàrrec del Servei de Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona.· És escollit membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid.1995· Les seves obres participen d’una estètica característica dels últims anys, en què la densitat i la manera de treballar la matèria sobre la tela en són les protagonistes, juntament amb el dibuix que conforma les línies formals. Solcs, camins, muntanyes són símbols que formen el seu particular paisatge i el fa possible a partir de la seva experiència pictòrica.1993-1994· Als anys noranta el domini del color torna a ésser gairebé absolut i l’aparició de la “gelosia”, que tanca la finestra o la porta, el pas obert des de l’interior a l’exterior dels anys vuitanta. Cultiva la memòria, però no des de la nostàlgia sinó des de la “creació”, des del “sentiment” que l’empeny a cercar noves sortides a l’ànsia creadora.· Sensación y Lugar .1983-1993. Exposició itinerant per: Burgos; Granada y Logroño. Degà electe de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.1993· La exposició Espacios de silencio. Hernández Pijuan. 1972-1992 , es presenta en el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia , Madrid i Museo de Monterrey , Monterrey. Mèxic.· Realitza un sostre/mural per a l’Aula Ramón y Cajal de la Universitat de Barcelona.1992· A partir del 1987, es pot afirmar que les seves obres aprofundeixen en la síntesi, que resumeix una sèrie de constants i de trets característics del seu llenguatge i alhora aspectes nous; la tensió dibuix-pintura n’és el més significatiu. · Exposició retrospectiva, Pinturas 1972-1992, al Centre Cultural Tecla Sala, de l'Hospitalet de Llobregat . Dirigeix un dels tallers de pintura de “Arteleku” en Sant Sebastià. · Durant l’Expo’92 participa a l'exposició Pasajes del Pavelló de Espanya i exposa individualment al Pavelló de Catalunya. Degà, en funcions, de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.1991· El Museo de Bellas Artes de Bilbao aplega i presenta deu anys de creació gràfica, 1980-1990. Obra Gràfica 1982-199.1990· Realitza dos murals pel Pavelló Sant Jordi de l'Anella Olímpica de Montjuic, Barcelona.1988-1989· Lectura de la Tesi Doctoral per la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona: Pintura i espai; una experiència personal. És catedràtic de pintura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.1986-1987· Dirigeix un dels tallers de Arte Actual de Las Palmas de Gran Canaria i un dels tallers de pintura de l’Escola Eina de Barcelona. És convidat a participar en el taller “Workshop-Art Triangle” de Barcelona.1985· La Generalitat de Catalunya li concedeix la Creu de Sant Jordi.1981-1984· Premi Nacional d'Arts Plàstiques.· La pinzellada s’abandona a la immediatesa. Recorreguts a partir de petites taques que estableixen naturals trajectes visuals. La mirada del paisatge es configura com un recorregut de la globalitat a allò particular, de la referència a les grans superfícies modulades o vibrants, passa a l’al·lusió a plantes i a flors, que concentren totes les sensacions i ens parlen sovint en veu baixa. Comença a treballar la sèrie dels xiprers. Dirigeix un dels tallers de Arte Actual del Círculo de Bellas Artes, Madrid.1980· La trama de pinzellades minuciosament superposades es va obrint, deixant vibrar el color de les capes inferiors. Forma part de la comissió d’activitats de la Fundació Joan Miró de Barcelona.1979 · El "Cabinet des Estampes del Musée d'Art et d'Histoire" de Ginebra presenta l’exposició i catàleg de la seva obra gràfica. Hernández Pijuan. L'Œuvre gravé. Pròleg de Charles Goerg.1976· Estudis de color, llum i moviment sobre l’espai delimitat d’un paisatge. Tant la sèrie de litografies Proyectos para un paisaje , editada per Grupo 15 de Madrid, com els deu aiguaforts que realitza per a La Polígrafa de Barcelona són visions fragmentàries de camps gairebé monocroms, on la noció del color deixa pas a l’atmosfera. És contractat com a professor a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de progressiu de noves dimensions pictòriques a partir del Barcelona.1974· Realitza la carpeta d’aiguaforts i aiguatintes Escala 1.100 per a Las Estampas de la Cometa de l’editorial Gustau Gili de Barcelona.1972 · En síntesi, la dècada dels setanta suposa el descobriment tema del paisatge. Primerament, hi apareix el regle i els espais mil·limetrats. Desprès, la vivència del paisatge real li farà accentuar la ficció de la perspectiva amb textures, gradacions, etc.1970· Premi de la redacció Vijesnik u Srijedu de Zagreb, a la II Biennal Internacional de Dibuix de Rijeka.1966-1967· La nova sèrie de litografies Las Celdas és premiada a la I Biennal Internacional del Gravat de Cracòvia. El traç gestual esdevé ara un element geomètric o anatòmic. Interessat cada cop més per les superfícies buides, per la relació entre l’espai i l’objecte que els envolta. S’apropa al gènere de la natura morta quan incorpora un tall d’una poma, un ou o una copa. Generalment aïllats, aquests objectes reals confereixen una dimensió metafísica a l’espai.1964-1965· Realitza una sèrie de cinc litografies amb què l’editor Gustau Gili inicia la nova col·lecció Las Estampas de la Cometa i que s’exhibeixen el 1964 a la Galeria René Métras de Barcelona i són guardonades el 1965 amb el premi “Maribor” a la VI Biennal Internacional de Gravat de Ljubljana.1960· Primer premi de pintura “Primer Saló de Jazz”, Granollers. Li encarreguen els decorats per a Medea Encantadora de José Bergamín, que s’estrena a Barcelona.1957-1958· Premi de la Dirección General de Bellas Artes, Exposició Nacional d’Alacant. La seva estada a París li permet un contacte directe i una interpretació personal de l’art informal. Estudia gravat i litografia a l’Escola de Belles Arts de París. Segon premi de pintura “, Cité Universitaire, París.· Torna a Barcelona i, després d’una exposició a la Galeria Syra, inicia una pintura d’acció de contrasts i explosions violentes amb predomini de negres i blancs.1955 –1956· Celebra la primera exposició individual al Museu Municipal de Mataró, presentada per Rafael Santos Torroella. Participa en diverses exposicions col·lectives amb obres d’estil expressionista i ressonàncies existencials. Esquematitza el seu expressionisme, que mostra ja una certa preocupació pels volums, inclinació cap a la sobrietat i una clara voluntat d’ordenar els elements.1953· Primeres exposicions col·lectives amb obres d’estil expressionista i ressonàncies existencials1945 – 1947· Alumne de la Llotja, Escola d’Arts i Oficis de Barcelona.1931· Neix a Barcelona
Ver página de JOAN HERNÀNDEZ PIJUAN